Capítol 3. La instrucció

Quan vam sortir de l’era de cal Ros ens van portar a La Donzell. Aquí ens van afegir a un batalló, que venia del front de l’Aragó, totalment desfet. Eren un centenar de nois que fèiem tota la llàstima i misèria del món i que juntament amb els de Penelles, Castellserà, La Sentiu, Montgai, Butsènit, Les Ventoses, Preixens, Agramunt, Mafet i Montclar, el van refer fins a nou-cents soldats de diferents edats.

Aquest batalló tenia el nom de BATALLÓN DISCIPLINARIO DE COMBATE BASE OCTAVA CC Nº 11. Què havíem fet nosaltres perquè ens posessin a un batalló disciplinari?

A La Donzell hi vàrem estar dels últims dies de març fins el 21 de maig del 1938. Resulta que quan ens van fer marxar de casa, a la Quinta del Biberó, o sigui la meva quinta, la Generalitat encara no l’havia demanat. Els quintos de la lleva del 41 s’havien d’incorporar el 28 d’abril de l’any 1938 a la Caixa de Reclutes de Manresa i d’allí anar cap al front. Ho sigui que nosaltres ja portàvem més d’un mes a La Donzell. Només aquest detall ja demostra la mala organització al bando de la República.

Durant tot el temps que vam estar a La Donzell ens hi van ensenyar la instrucció, tirar tiros amb el fusell... els que tenien fusell, és clar! També ens feien fer marxes pels boscos dels voltants fins arribar a Agramunt, amb simulacres com si estiguéssim en guerra. Ens van ensenyar a tirar tiros però de bombes de mà, res de res. També algunes tardes jugàvem a futbol i això, evidentment, era el que més ens agradava.

Vaig tenir la gran sort de què, durant tot aquest temps (prop de dos mesos), cada dia venien les nostres famílies per torns. D’aquesta manera sempre em vaig poder canviar de roba i anar net. A més, els meus pares em van poder portar l’aliment necessari perquè no passés gana ja que mai vaig poder suportar aquell menjar que donaven a la tropa.