Comença aquesta història perquè la meva filla, la Montserrat, em va dir:
- Papa, m’has de fer un diari des que vas marxar a la guerra fins que es va acabar així com les anècdotes més importants que et van passar en el servei militar, un cop es va acabar la Guerra Civil.
Doncs bé, intentaré complaure-la el màxim de bé que podré ja que als meus vuitanta- cinc anys la memòria de tot el que té relació amb el passat quasi diria que la tinc perfecta.
dijous, 8 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada